Llavors ell va frunzir l'entrecella i s'ha posat sunyós
Després, ha tornat l'esquena, ple d'altivesa
I ha dit: «Això no és sinó màgia apresa
No és sinó la paraula d'un mortal!»
Ho lliuraré a l'ardor del Saqar
I com sabràs què és El Saqar
No deixa residus, no deixa gens
Abrasa al mortal
Hi ha dinou que ho guarden
No hem posat sinó a àngels com guardians del Foc i no els hem posat en aquest nombre sinó per a temptar als infidels, perquè els quals han rebut l'Escriptura creen fermament, perquè els creients es fortifiquin en la seva fe, perquè no dubtin ni els que han rebut l'Escriptura ni els creients, perquè els malalts de cor i els infidels diguin: «Què és el que es proposa Al·là amb aquesta paràbola?» Així és com Al·là extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. Ningú sinó Ell coneix les legions del teu Senyor. No és sinó una amonestació dirigida als mortals
No! Per la lluna
A la nit quan declina
Al matí quan apunta
És, sí, una de les majors
a manera d'advertiment per als mortals
per a aquells de vosaltres que vulguin avançar-se o ressagar-se
Cadascun serà responsable del que hagi comès
Però els de la dreta
en jardins, es preguntaran uns a altres
sobre els pecadors
«Què és el que us ha conduït al Saqar ?»
Diran: «No érem dels quals oraven
no donàvem per a menjar al pobre
parlotejávem amb els parlotejádors
i desmentíem el dia del Judici
fins que va venir a nosaltres la certa»
Els intercessors no podran fer gens per ells
Per què han hagut d'apartar-se del Record
com ases espantats
que fugen del lleó
Tots ells volguessin que se'ls portessin fulles desplegades
Però no! No temen l'altra vida
No! És un Record
que recordarà qui vulgui
Però no ho tindran en compte, tret que Al·là vulgui. És digne de ser temut i digne de perdonar