23.The Believers

  1. Bienaventurats els creients
  2. que fan el seu azalá amb humilitat
  3. que eviten la xarrameca
  4. que donen el azaque
  5. que s'abstenen protegint-se de qualsavol unió carnal
  6. salvo amb les seves esposes o amb les seves esclaves en aquest cas no incorren en retret
  7. mentre que qui desitgen a altres dones, aquests són els que violen la llei
  8. que respecten els dipòsits que se'ls confien i les promeses que fan
  9. que observen les seves azalás
  10. Aquests són els hereus
  11. que heretaran El Firdaws, en el qual estaran eternament
  12. Hem creat a l'home d'argila fina
  13. Després, li col·loquem com gota en un receptacle ferm
  14. Després, creem de la gota un coàgul de sang, del coàgul un embrió i de l'embrió ossos, que revestim de carn. Després, vam fer d'ell altra creatura. Beneït sigui Al·là, el Millor dels creadors
  15. Després d'això, heu de morir
  16. Després, el dia de la Resurrecció, sereu ressuscitats
  17. Damunt de vosaltres, hem creat set cels. No hem descurat la creació
  18. Hem fet baixar del cel aigua en la quantitat deguda i fet que cali la terra. I també hauríem estat ben capaços de fer-la desaparèixer
  19. Per mitjà d'ella us hem creat palmerars i vinyers en els quals hi ha fruits abundants, dels quals mengeu
  20. I un arbre que creix en La Muntanya Sinaí i que produïx oli i condiment per al menjar
  21. Teniu, certament, en els ramats motiu de reflexió: us donem a beure del contingut dels seus ventres, deriveu d'ells molts beneficis, mengeu d'ells
  22. Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport
  23. Vam enviar Noé al seu poble i va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. I no Li temereu?»
  24. Els dignataris del poble, que no creien, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que vol imposar-se a vosaltres. Si Al·là hagués volgut, hauria fet descendir a àngels. No hem escoltat que ocorregués tal cosa en temps dels nostres avantpassats
  25. No és més que un possès. Observeu-li durant algun temps!»
  26. «Senyor!» va dir: «Auxilia'm, que em desmenteixen!»
  27. I li inspirem: «Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració ! I quan vinga La nostra ordre i el forn bulli, fes entrar en ella a una parella de cada i a la teva família, salvo a aquell d'ells la sort dels quals ha estat ja tirada. I no em parlis dels quals hagin obrat impíament! Van a ser negats
  28. Quan tu i els teus estigueu instal·lats en la nau, digues: 'Lloat sigui Al·là, Que ens ha salvat del poble impiu
  29. I digues: 'Senyor! Feix que desembarqui en un lloc beneït! Tu ets Qui millor pot fer-ho
  30. Certament, hi ha en això signes. En veritat, posem a prova...»
  31. Després d'ells, vam suscitar altra generació
  32. i els manem un Missatger sortit d'ells: «Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell I no Li temereu?»
  33. Però els dignataris del poble, que no creien i desmentien l'existència de l'altra vida i als quals havíem enriquit en la vida d'aquí, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que menja del mateix que vosaltres mengeu i beu del mateix que vosaltres beveu»
  34. Si obeïu a un mortal com vosaltres, esteu perduts
  35. Us ha promès que se us traurà quan moriu i sigueu terra i ossos
  36. Està bé lluny d'ocórrer el que se us ha promès
  37. No hi ha més vida que la nostra d'aquí! Morim i vivim, però no se'ns ressuscitarà
  38. No és més que un home, que s'ha inventat una mentida contra Al·là. No tenim fe en ell
  39. Va dir: «Senyor! Auxilia'm, que em desmenteixen!»
  40. Va dir: «Un poc més i es penediran»
  41. El Crit els va sorprendre merescudament i els convertim en detrit. Enrere el poble impiu
  42. Després d'ells, vam suscitar altres generacions
  43. Cap comunitat pot avançar ni retardar el seu termini
  44. Després, vam manar als nostres Missatgers, un després d'un altre. Sempre que venia un Missatger a la seva comunitat, li desmentien. Vam fer que a unes generacions els seguissin altres i les vam fer llegendàries. Enrere una gent que no creu
  45. Després, vam enviar Moisés i el seu germà Aarón amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta
  46. a Faraó i als seus dignataris, que van ser altius. Eren gent arrogant
  47. Van dir: «Anem a creure a dos mortals com nosaltres, mentre el seu poble ens serveix d'esclaus?»
  48. Els van desmentir i van ser dels perits
  49. Vam donar a Moisés l'Escriptura. Potser, així, fossin bé dirigits
  50. Vam fer del fill de María i de la seva mare un signe i els vam oferir refugi en un pujol tranquil i proveït d'aigua viva
  51. «Missatgers! Mengeu de les coses bones i obreu bé! Jo sé bé el que feu
  52. I aquesta és la vostra comunitat. És una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Temeu-me, doncs!»
  53. Però es van dividir en sectes, amb Escriptures, content cada grup amb el seu
  54. Deixa'ls per algun temps en el seu abisme
  55. Creuen que, al proveir-los d'hisenda i de fills
  56. estem anticipant-los les coses bones? No, no s'adonen
  57. Els imbuïts del temor del seu Senyor
  58. que creuen en els signes del seu Senyor
  59. que no associen a altres déus al seu Senyor
  60. que donen del que han rebut amb cor tremolós, a la idea que tornaran al seu Senyor
  61. aquests rivalitzan en bones obres i són els primers en practicar-les
  62. No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Tenim al costat una Escriptura que diu la veritat. I no seran tractats injustament
  63. Però els seus cors estan en un abisme respecte a això i, en lloc d'aquelles obres, fan altres
  64. Quan, per fi, infligim un càstig als seus rics, gemegaran
  65. «No gemegueu avui, que no se us va a salvar de Nosaltres
  66. Se us recitaven Els meus versicles i vosaltres donàveu mitja volta
  67. altius amb ell, i passàveu la nit parlotejant»
  68. És que no ponderen el que es diu per a veure si han rebut el que els seus avantpassats no van rebre
  69. No han conegut, per ventura, al seu Missatger perquè li neguin
  70. O diuen que és un possès? No! Ha vingut a ells amb la Veritat, però la majoria senten aversió a la Veritat
  71. Si la Veritat s'hagués conformat a les seves passions, els cels, la terra i els quals en ells hi ha s'haurien corromput. Nosaltres, en canvi, els hem portat la seva Amonestació, però ells s'aparten de la seva Amonestació
  72. Els demanes, per ventura, una retribució? La retribució del teu Senyor és millor. Ell és el Millor dels proveïdors
  73. Sí, tu els crides a una via recta
  74. però qui no creuen en l'altra vida es desvien, sí, de la via
  75. Si ens apiadárem d'ells i els retiréssim la desgràcia que tenen, persistirien, cecs, en la seva rebel·lia
  76. Els infligim un càstig, però no es van sotmetre al seu Senyor i no es van humiliar
  77. Fins que obrim contra ells una porta de sever càstig i, llavors, siguin presa de la desesperació
  78. Ell és Qui ha creat per a vosaltres l'oïda, la vista i l'intel·lecte. Què poc agraïts sou
  79. Ell és Qui us ha disseminat per la terra. I cap a Ell- sereu congregats
  80. Ell és Qui dóna la vida i dóna la mort. Ell ha fet que se succeeixin la nit i el dia. És que no compreneu
  81. Al contrari, diuen el mateix que van dir els antics
  82. Diuen: «Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura
  83. Ja abans se'ns havia promès això a nosaltres i als nostres pares. No són més que faules dels antics»
  84. Digues: «De qui és la terra i qui en ella hi ha? Si és que ho sabeu...»
  85. Diran: «D'Al·là!» Digues: «És que no us deixareu amonestar?»
  86. Digues: «Qui és el Senyor dels set cels, el Senyor del Tron August?»
  87. Diran: «Al·là!» Digues: «I no Li temeu?»
  88. Digues: «Qui té en Les seves mans la Reialesa de tot, protegint sense que ningú pugui protegir contra Ell? Si és que ho sabeu...»
  89. Diran: «Al·là!» Digues: «I com podeu estar tan enguanyats?»
  90. Vam venir a ells amb la Veritat, però menteixen, si
  91. Al·là no ha adoptat un fill, ni hi ha altre déu juntament amb Ell. Si no, cada déu s'hauria atribuït el que hagués creat i uns haurien estat superiors a uns altres. Glòria a Al·là, Que està per sobre del que conten
  92. El coneixedor de l'ocult i del palès. Està per sobre del que Li associen
  93. Digues: «Senyor! Si em mostressis allò amb que se'ls ha amenaçat
  94. No em posis, Senyor, amb el poble impiu!»
  95. Nosaltres som ben capaços, certament, de mostrar-te allò amb que els hem amenaçat
  96. Repel·leix el mal amb alguna cosa que sigui millor. Sabem bé el que conten
  97. Digues: «Senyor! Em refugio en Tu contra les suggestions dels dimonis
  98. Em refugio en Tu, Senyor, contra el seu assetjament»
  99. Quan, per fi, ve la mort a un d'ells, diu: «Senyor! Fes-me tornar
  100. Potser, així, pugui fer el bé que vaig deixar de fer». No! No són sinó meres paraules. Però, darrere d'ells, hi ha una barrera fins al dia que siguin ressuscitats
  101. I, quan es toqui la trompeta, aquest dia, no valdrà cap parentiu, ni es preguntaran uns a uns altres
  102. Aquells les obres dels quals pesin molt seran els quals prosperin
  103. Aquells les obres dels quals pesin poc, seran els quals s'hagin perdut i estaran en la Jahenam eternament
  104. El foc abrasarà el seu rostre; arrufant-se les celles
  105. «No se us van recitar Els meus versicles i vosaltres les vau desmentir?»
  106. «Senyor!», diran, «la nostra misèria ens va poder i vam ser gent extraviat
  107. Senyor! Treu-nos d'ella! Si reincidim, serem uns impius»
  108. Dirà: «Quedeu-vos en ella i no Em parleu!»
  109. Alguns dels meus serfs deien: «Senyor! Creiem! Perdona'ns, doncs, i tingues misericòrdia de nosaltres! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»
  110. Però us vau burlar tant d'ells que van fer que us oblidéssiu de Mi. Rèieu d'ells
  111. Avui els retribueixo per la paciència que van tenir. Ells són els que triomfen
  112. Dirà: «Quants anys heu romàs en la terra?»
  113. Diran: «Hem romàs un dia o part d'un dia. Interroga als encarregats de contar!»
  114. Dirà: «No heu romàs sinó poc temps. Si haguéssiu sabut
  115. Us figuràveu que us havíem creat per a passar l'estona i que no anàveu a ser retornats a Nosaltres?»
  116. Exaltat sigui Al·là, el Rei Veritable! No hi ha més déu que Ell, el Senyor del Tron Noble
  117. Qui invoqui a altre déu juntament amb Al·là, sense tenir prova d'això, haurà d'adonar només al seu Senyor. Els infidels no prosperaran
  118. I digues: «Senyor! Perdona i tingues misericòrdia! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»