23.The Believers
- Bienaventurats els creients
- que fan el seu azalá amb humilitat
- que eviten la xarrameca
- que donen el azaque
- que s'abstenen protegint-se de qualsavol unió carnal
- salvo amb les seves esposes o amb les seves esclaves en aquest cas no incorren en retret
- mentre que qui desitgen a altres dones, aquests són els que violen la llei
- que respecten els dipòsits que se'ls confien i les promeses que fan
- que observen les seves azalás
- Aquests són els hereus
- que heretaran El Firdaws, en el qual estaran eternament
- Hem creat a l'home d'argila fina
- Després, li col·loquem com gota en un receptacle ferm
- Després, creem de la gota un coàgul de sang, del coàgul un embrió i de l'embrió ossos, que revestim de carn. Després, vam fer d'ell altra creatura. Beneït sigui Al·là, el Millor dels creadors
- Després d'això, heu de morir
- Després, el dia de la Resurrecció, sereu ressuscitats
- Damunt de vosaltres, hem creat set cels. No hem descurat la creació
- Hem fet baixar del cel aigua en la quantitat deguda i fet que cali la terra. I també hauríem estat ben capaços de fer-la desaparèixer
- Per mitjà d'ella us hem creat palmerars i vinyers en els quals hi ha fruits abundants, dels quals mengeu
- I un arbre que creix en La Muntanya Sinaí i que produïx oli i condiment per al menjar
- Teniu, certament, en els ramats motiu de reflexió: us donem a beure del contingut dels seus ventres, deriveu d'ells molts beneficis, mengeu d'ells
- Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport
- Vam enviar Noé al seu poble i va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. I no Li temereu?»
- Els dignataris del poble, que no creien, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que vol imposar-se a vosaltres. Si Al·là hagués volgut, hauria fet descendir a àngels. No hem escoltat que ocorregués tal cosa en temps dels nostres avantpassats
- No és més que un possès. Observeu-li durant algun temps!»
- «Senyor!» va dir: «Auxilia'm, que em desmenteixen!»
- I li inspirem: «Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració ! I quan vinga La nostra ordre i el forn bulli, fes entrar en ella a una parella de cada i a la teva família, salvo a aquell d'ells la sort dels quals ha estat ja tirada. I no em parlis dels quals hagin obrat impíament! Van a ser negats
- Quan tu i els teus estigueu instal·lats en la nau, digues: 'Lloat sigui Al·là, Que ens ha salvat del poble impiu
- I digues: 'Senyor! Feix que desembarqui en un lloc beneït! Tu ets Qui millor pot fer-ho
- Certament, hi ha en això signes. En veritat, posem a prova...»
- Després d'ells, vam suscitar altra generació
- i els manem un Missatger sortit d'ells: «Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell I no Li temereu?»
- Però els dignataris del poble, que no creien i desmentien l'existència de l'altra vida i als quals havíem enriquit en la vida d'aquí, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que menja del mateix que vosaltres mengeu i beu del mateix que vosaltres beveu»
- Si obeïu a un mortal com vosaltres, esteu perduts
- Us ha promès que se us traurà quan moriu i sigueu terra i ossos
- Està bé lluny d'ocórrer el que se us ha promès
- No hi ha més vida que la nostra d'aquí! Morim i vivim, però no se'ns ressuscitarà
- No és més que un home, que s'ha inventat una mentida contra Al·là. No tenim fe en ell
- Va dir: «Senyor! Auxilia'm, que em desmenteixen!»
- Va dir: «Un poc més i es penediran»
- El Crit els va sorprendre merescudament i els convertim en detrit. Enrere el poble impiu
- Després d'ells, vam suscitar altres generacions
- Cap comunitat pot avançar ni retardar el seu termini
- Després, vam manar als nostres Missatgers, un després d'un altre. Sempre que venia un Missatger a la seva comunitat, li desmentien. Vam fer que a unes generacions els seguissin altres i les vam fer llegendàries. Enrere una gent que no creu
- Després, vam enviar Moisés i el seu germà Aarón amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta
- a Faraó i als seus dignataris, que van ser altius. Eren gent arrogant
- Van dir: «Anem a creure a dos mortals com nosaltres, mentre el seu poble ens serveix d'esclaus?»
- Els van desmentir i van ser dels perits
- Vam donar a Moisés l'Escriptura. Potser, així, fossin bé dirigits
- Vam fer del fill de María i de la seva mare un signe i els vam oferir refugi en un pujol tranquil i proveït d'aigua viva
- «Missatgers! Mengeu de les coses bones i obreu bé! Jo sé bé el que feu
- I aquesta és la vostra comunitat. És una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Temeu-me, doncs!»
- Però es van dividir en sectes, amb Escriptures, content cada grup amb el seu
- Deixa'ls per algun temps en el seu abisme
- Creuen que, al proveir-los d'hisenda i de fills
- estem anticipant-los les coses bones? No, no s'adonen
- Els imbuïts del temor del seu Senyor
- que creuen en els signes del seu Senyor
- que no associen a altres déus al seu Senyor
- que donen del que han rebut amb cor tremolós, a la idea que tornaran al seu Senyor
- aquests rivalitzan en bones obres i són els primers en practicar-les
- No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Tenim al costat una Escriptura que diu la veritat. I no seran tractats injustament
- Però els seus cors estan en un abisme respecte a això i, en lloc d'aquelles obres, fan altres
- Quan, per fi, infligim un càstig als seus rics, gemegaran
- «No gemegueu avui, que no se us va a salvar de Nosaltres
- Se us recitaven Els meus versicles i vosaltres donàveu mitja volta
- altius amb ell, i passàveu la nit parlotejant»
- És que no ponderen el que es diu per a veure si han rebut el que els seus avantpassats no van rebre
- No han conegut, per ventura, al seu Missatger perquè li neguin
- O diuen que és un possès? No! Ha vingut a ells amb la Veritat, però la majoria senten aversió a la Veritat
- Si la Veritat s'hagués conformat a les seves passions, els cels, la terra i els quals en ells hi ha s'haurien corromput. Nosaltres, en canvi, els hem portat la seva Amonestació, però ells s'aparten de la seva Amonestació
- Els demanes, per ventura, una retribució? La retribució del teu Senyor és millor. Ell és el Millor dels proveïdors
- Sí, tu els crides a una via recta
- però qui no creuen en l'altra vida es desvien, sí, de la via
- Si ens apiadárem d'ells i els retiréssim la desgràcia que tenen, persistirien, cecs, en la seva rebel·lia
- Els infligim un càstig, però no es van sotmetre al seu Senyor i no es van humiliar
- Fins que obrim contra ells una porta de sever càstig i, llavors, siguin presa de la desesperació
- Ell és Qui ha creat per a vosaltres l'oïda, la vista i l'intel·lecte. Què poc agraïts sou
- Ell és Qui us ha disseminat per la terra. I cap a Ell- sereu congregats
- Ell és Qui dóna la vida i dóna la mort. Ell ha fet que se succeeixin la nit i el dia. És que no compreneu
- Al contrari, diuen el mateix que van dir els antics
- Diuen: «Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura
- Ja abans se'ns havia promès això a nosaltres i als nostres pares. No són més que faules dels antics»
- Digues: «De qui és la terra i qui en ella hi ha? Si és que ho sabeu...»
- Diran: «D'Al·là!» Digues: «És que no us deixareu amonestar?»
- Digues: «Qui és el Senyor dels set cels, el Senyor del Tron August?»
- Diran: «Al·là!» Digues: «I no Li temeu?»
- Digues: «Qui té en Les seves mans la Reialesa de tot, protegint sense que ningú pugui protegir contra Ell? Si és que ho sabeu...»
- Diran: «Al·là!» Digues: «I com podeu estar tan enguanyats?»
- Vam venir a ells amb la Veritat, però menteixen, si
- Al·là no ha adoptat un fill, ni hi ha altre déu juntament amb Ell. Si no, cada déu s'hauria atribuït el que hagués creat i uns haurien estat superiors a uns altres. Glòria a Al·là, Que està per sobre del que conten
- El coneixedor de l'ocult i del palès. Està per sobre del que Li associen
- Digues: «Senyor! Si em mostressis allò amb que se'ls ha amenaçat
- No em posis, Senyor, amb el poble impiu!»
- Nosaltres som ben capaços, certament, de mostrar-te allò amb que els hem amenaçat
- Repel·leix el mal amb alguna cosa que sigui millor. Sabem bé el que conten
- Digues: «Senyor! Em refugio en Tu contra les suggestions dels dimonis
- Em refugio en Tu, Senyor, contra el seu assetjament»
- Quan, per fi, ve la mort a un d'ells, diu: «Senyor! Fes-me tornar
- Potser, així, pugui fer el bé que vaig deixar de fer». No! No són sinó meres paraules. Però, darrere d'ells, hi ha una barrera fins al dia que siguin ressuscitats
- I, quan es toqui la trompeta, aquest dia, no valdrà cap parentiu, ni es preguntaran uns a uns altres
- Aquells les obres dels quals pesin molt seran els quals prosperin
- Aquells les obres dels quals pesin poc, seran els quals s'hagin perdut i estaran en la Jahenam eternament
- El foc abrasarà el seu rostre; arrufant-se les celles
- «No se us van recitar Els meus versicles i vosaltres les vau desmentir?»
- «Senyor!», diran, «la nostra misèria ens va poder i vam ser gent extraviat
- Senyor! Treu-nos d'ella! Si reincidim, serem uns impius»
- Dirà: «Quedeu-vos en ella i no Em parleu!»
- Alguns dels meus serfs deien: «Senyor! Creiem! Perdona'ns, doncs, i tingues misericòrdia de nosaltres! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»
- Però us vau burlar tant d'ells que van fer que us oblidéssiu de Mi. Rèieu d'ells
- Avui els retribueixo per la paciència que van tenir. Ells són els que triomfen
- Dirà: «Quants anys heu romàs en la terra?»
- Diran: «Hem romàs un dia o part d'un dia. Interroga als encarregats de contar!»
- Dirà: «No heu romàs sinó poc temps. Si haguéssiu sabut
- Us figuràveu que us havíem creat per a passar l'estona i que no anàveu a ser retornats a Nosaltres?»
- Exaltat sigui Al·là, el Rei Veritable! No hi ha més déu que Ell, el Senyor del Tron Noble
- Qui invoqui a altre déu juntament amb Al·là, sense tenir prova d'això, haurà d'adonar només al seu Senyor. Els infidels no prosperaran
- I digues: «Senyor! Perdona i tingues misericòrdia! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»