21.The Prophets

S'acosta el moment en que els homes hàgin de rendir comptes, però ells, despreocupats, es desvien
Quan reben una nova amonestació del seu Senyor, l'escolten sense prendre-la de debò
divertits els seus cors. Els impius xiuxiuegen entre si: «No és aquest sinó un mortal com vosaltres? Cedireu a la màgia a gratcient?»
Diu: «El meu Senyor sap el que es diu en el cel i en la terra. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap»
Ells, en canvi, diuen: «Pasterada de somnis! No! Ell ho ha inventat! No! És un poeta! Que ens porti un signe com els antics Missatgers!»
Abans d'ells, cap de les ciutats que vam destruir creia. I aquests van a creure
Abans de tu, no enviem sinó a homes als que vam fer revelacions. Si no ho sabeu, pregunteu a la gent de l'Amonestació
No els vam donar un cos que no necessités alimentar-se. I no eren immortals
Complim la promesa que els vam fer i els salvem, igual que a uns altres a qui Nosaltres vam voler salvar, mentre que vam fer perir als immoderats
Us hem revelat una Escriptura que se us amonesta. És que no compreneu
Quantes ciutats impías hem arruïnat, suscitant després a altres pobles
Quan van sentir El nostre rigor, van voler escapar d'elles ràpidament
«No fugiu, torneu a la vostra vida regalada, a les vostres mansions! Potser se us demanin comptes»
Van dir: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»
I no van cessar en les seves lamentacions fins que els seguem sense vida
No creguem el cel, la terra i el que entre ells hi ha per a passar l'estona
Si haguéssim volgut distreure'ns, ho hauríem aconseguit per Nosaltres mateixos, d'haver-nos-el proposat
Abans, al contrari, vam llançar la Veritat contra la falsedat, ho invalida... i aquest es dissipa. Ai de vosaltres, pel que contáis
Seus són qui estan en els cels i en la terra. I qui estan al costat d'Ell no es consideren massa alts per a servir-li, ni es cansen d'això
Glorifiquen nit i dia sense parar
Han pres de la terra a déus capaços de ressuscitar
Si hagués hagut en ells altres déus distints d'Al·là, s'haurien corromput. Glòria a Al·là, Senyor del Tron, Que està per sobre del que conten
No tindrà Ell que respondre del que fa, però ells haurien de respondre
Llavors, han pres a déus en lloc de prendre-li a Ell? Digues: «Aporteu la vostra prova!». Aquesta és l'Amonestació de les meves contemporanis i l'Amonestació dels meus antecessors. Però la majoria no coneixen la Veritat i es desvien
Abans de tu no manem a cap Missatger que no li reveléssim: «No hi ha més déu que Jo! Serviu-me, doncs!»
I diuen: «El Compassiu ha adoptat fills». Glòria a El! Són, gens més, serfs honrats
Deixen que sigui Ell el primer a parlar i obren seguint Els seus ordres
Ell coneix el seu passat i el seu futur. No intercediran sinó per aquells de qui Ell estigui satisfet. Estan imbuïts de la por que Ell els inspira
A qui d'ells digui: «Sóc un déu fora d'Ell» li retribuirem amb la Jahenam. Així retribuïm als impius
És que no han vist els infidels que els cels i la terra formaven un tot homogeni i els separem? I que traiem de l'aigua a tot ser vivent? I no creuran
Hem col·locat en la terra muntanyes fermes perquè ella i els seus habitants no vacil·lin. Hem posat en ella amples passos a manera de camins. Potser, així, siguin bé dirigits
Hem fet del cel una sostrada protegida. Però ells es desvien dels seus signes
Ell és Qui ha creat la nit i el dia, el sol i la lluna. Cadascun navega en una òrbita
No hem fet etern a cap mortal abans de tu. Morint tu, anaven altres a ser immortals
Cadascun agradarà la mort. Us vam provar temptant-vos amb el mal i amb el bé. I a Nosaltres sereu retornats
Quant et veuen els infidels«no fan sinó prendre't a burla: «És Aquest qui parla mal dels vostres déus?» I no creuen en l'amonestació del Compassiu
L'home ha estat creat precipitat. Ja us faré veure Els meus signes. No Em doneu pressa
I diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat ho que dieu?»
Si sabessin els infidels, quan no puguin apartar el foc dels seus rostres ni de les seves esquenes, quan no puguin ser auxiliats
Però no! Els vindrà de cop i volta i els deixarà atordits. No podran ni rebutjar-la ni alentir-la
Es van burlar d'altres Missatgers que et van precedir, però els que es burlaven es van veure voltats per allò que es burlaven
Digues: «Qui us protegirà, nit i dia. contra el Compassiu?» Però no fan cas de l'amonestació del seu Senyor
Tenen déus que els defensin en lloc de Nosaltres? Aquests no poden auxiliar-se a si mateixos, ni trobaran qui els ajudi enfront de Nosaltres
Els hem permès gaudir d'efímers plaers, a ells i als seus pares, fins a arribar a una edat avançada. És que no s'adonen de La nostra intervenció quan reduïm la superfície de la terra? Seran ells els vencedors
Digues: «Us adverteixo, en veritat, per la Revelació, però els sords no escolten la crida quan se'ls adverteix»
Si els arriba un bufo del càstig del teu Senyor, diuen de segur: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»
Per al dia de la Resurrecció disposarem balances que donin el pes just i ningú serà tractat injustament en no-res. Encara que es tracti de quelcom del pes d'un gra de mostassa, ho tindrem en compte. Bastem Nosaltres per a ajustar comptes
Vam donar a Moisés i a Aarón el Criteri, una claredat i una amonestació per als temerosos d'Al·là
que tenen por del seu Senyor en secret i es preocupen per l'Hora
Això és una amonestació beneïda, que Nosaltres hem revelat I la negareu
Abans, vam donar a Abraham, a qui coneixíem, la rectitud
Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què són aquestes estàtues al culte de les quals esteu lliurats?»
Van dir: «Els nostres pares ja els rendien cult»
Va dir: «Doncs vosaltres i els vostres pares esteu evidentment extraviats»
Van dir: «Ens parles de debò o bromeges?»
Va dir: «No! El vostre Senyor és el Senyor dels cels i de la terra, que Ell ha creat. Jo sóc testimoni d'això
I per Al·là!, que he de urdir quelcom contra els vostres ídols quan hàgiu tornat l'esquena-»
I els va fer trossos, excepte a un gran que els pertanyia. Potser, així, tornessin a ell
Van dir: «Qui ha fet això als nostres déus? Aquest tal és, certament, dels impius»
«Hem escoltat», van dir, «a un mosso cridat Abraham que parlava malament d'ells»
Van dir: «Porteu-lo a vista de la gent! Potser, així, siguin testimonis»
Van dir: «Abraham! Has fet tu això amb els nostres déus?»
«No!» va dir. «El major d'ells és qui ho ha fet. Pregunteu- se'l, si és que són capaços de parlar!»
Es van tornar a si mateixos i van dir: «Sou vosaltres els impius»
Però, de seguida, van mudar completament d'opinió: «Tu saps bé que aquests són incapaços de parlar»
Va dir: «És que serviu, en lloc de servir a Al·là, el que no pot aprofitar-vos gens, ni danyar-vos
Uf, vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là! És que no raoneu?»
Van dir: «Cremeu-lo i auxilieu així als vostres déus, si és que us ho heu proposat...!»
Vam dir: «Foc! Sé fred per a Abraham i no li danyis!»
Van Voler emprar ardits contra ell, però vam fer que fossin ells els que més perdessin
Els salvem, a ell i a Lot, a la terra que hem beneït per a tot el món
I li regalem, per afegiment, a Isaac i a Jacob. I de tots vam fer justs
Els vam fer caps, que dirigissin seguint La nostra ordre. Els vam inspirar que obressin bé, fessin la azalá i donessin el azaque. I Ens van rendir cult
A Lot li vam donar judici i ciència i li salvem de la ciutat que es lliurava a la malaptesa. Eren gent malvada, perversa
Li vam introduir en La nostra misericòrdia. És dels justs
I a Noé. Quan, abans, va invocar i li escoltem. I els salvem, a ell i als seus, de la gran calamitat
I li auxiliem contra el poble que havia desmentit Els nostres signes. Eren gent dolenta i els neguem a tots
I a David i Salomón. Quan van dictar sentència sobre el sembrat que les ovelles de la gent s'havien introduït de nit. Nosaltres vam ser testimonis de la seva sentència
Vam Fer comprendre a Salomón de quina es tractava. Vam donar a cadascun judici i ciència. Subjectem, juntament amb David, les muntanyes i els pardals perquè glorifiquessin. Nosaltres vam fer això
Li ensenyem a elaborar cotes de malla per a vosaltres, perquè us protegissin de la vostra pròpia violència. Ja ho agraïu
I a Salomón el vent, que bufa, a una ordre seva, cap a la terra que hem beneït. Ho sabem tot
Dels dimonis, havia alguns que bussejaven per a ell i feien altres treballs. Nosaltres els vigilàvem
I a Job. Quan va invocar al seu Senyor: «He sofert una desgràcia, però Tu ets la Summa Misericòrdia!»
I li escoltem, allunyant d'ell la desgràcia que tenia, donant- li la seva família i altre tant, com misericòrdia vinguda de Nosaltres i com amonestació per els nostres serfs
I a Ismael, Idris i Dul-kifl. Tots van anar dels pacients
Els vam introduir en La nostra misericòrdia. Són dels justs
I al Del Peix. Quan es va anar irat i va creure que no podríem fer gens contra ell. I va clamar en les tenebres: «No hi ha més déu que Tu! Glòria a Tu! He estat dels impius»
Li escoltem, doncs, i li salvem de la tribulació. Així és com salvem als creients
I a Zacarías. Quan va invocar al seu Senyor: «Senyor! No em deixis sol! Però Tu ets el Millor dels hereus!»
I li escoltem i li vam regalar Juan i vam fer que la seva esposa fos capaç de concebre. Rivalitzaven en bones obres, Ens invocaven amb amor i amb temor i es conduïen humilment davant Nosaltres
I a la que va conservar la seva virginitat. Infonem en ella del nostre Esperit i vam fer d'ella i del seu fill signe per a tot el món
«Aquesta és la vostra comunitat, és una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Serviu-me, doncs!»
Es van dividir en sectes, però tornaran tots a Nosaltres
L'esforç del creient que obra bé no serà ignorat. Nosaltres prenem nota
Quan vam destruir una ciutat, els està prohibit a les seves habitants regressar a ella
fins que se solti a Gog i Magog i es precipitin per tota pujol baix
S'acosta l'amenaça veritable. Els infidels, desorbitats els ulls: «Ai de nosaltres, que no només ens portava això sense cura, sinó que obràvem impíament!»
Vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là, sereu combustible per a la Jahenam. Baixareu a ella
Si aquests haguessin estat déus, no haurien baixat a ella. Estaran tots en ella eternament
En ella,Gemegaran però no escoltaran
Aquells que ja hagin rebut de Nosaltres el millor, seran mantinguts lluny de ella
No escoltaran el més lleu soroll d'ella i estaran eternament en el que tant van anhelar
No els entristirà el gran terror i els àngels sortiran a la seva trobada: «Aquest és el vostre dia, que se us havia promès!»
Dia que plegarem el cel com es plega un pergamí d'escrits. Com creem una vegada primera, crearem altra. És promesa que ens obliga i la complirem
Hem escrit en els Salms, després de l'Amonestació, que la terra l'heretaran Els meus serfs justs
Heus aquí un comunicat per a gent que rendeix cult a Al·là
Nosaltres no t'hem enviat sinó com misericòrdia per a tot el món
Digues: «Només se m'ha revelat que el vostre Déu és un Déu Únic ,Us sotmetreu, doncs, a Ell?»
Si es desvien, digues:«Us he informat a tots amb equitat. I no sé si allò amb que se us amenaça és imminent o remot
Ell sap tant el que dieu obertament com el que oculteu»
No sé. Potser això constitueixi per a vosaltres temptació i gaudi per algun temps»
Diu: «Senyor, decideix segons justícia! El nostre Senyor és El Compassiu, Aquell l'ajuda del qual s'implora contra el que contáis»

Prev Next