20.Taa-Haa

Ta Ha
No t'hem revelat l'Alcorà perquè pateixis
sinó com Record per a qui tem Al·là
com revelació vinguda de Qui ha creat la terra i els alts cels
El Compassiu s'ha instal·lat en el Tron
Seu és el que està en els cels i en la terra, entre ells i sota sorra
No cal que t'expressis en veu alta, Ell coneix el secret i l'encara més recòndit
Al·là! No hi ha més déu que Ell! Posseïx els noms més bells
T'has assabentat de la història de Moisés
Quan va veure un foc i va dir a la seva família: «Quedeu- vos aquí! Distingeixo un foc. Potser pugui jo portar-vos d'ell un tió o trobar la bona guia amb ajuda del foc»
Quan va arribar al foc, li van cridar: «Moisés
Jo sóc, certament, el teu Senyor. Lleva't les sandàlies! Estàs en la vall sagrat de Tuwa
I t'he escollit Jo. Escolta, doncs, el que es va a revelar
Jo sóc, certament, Al·là. No hi ha més déu que Jo. Serveix-me, doncs, i feix la azalá per a recordar-me
L'Hora arriba -estic per ocultar-la- perquè cadascun sigui retribuït segons el seu esforç
Que no et desviï d'ella qui no creu en ella i segueix la seva passió i va perir
Què és això que tens en la destra, Moisés?»
«És la meva vara», va dir. «Em recolze en ella i amb ella batollo els arbres per a alimentar al meu ramat. També la faig servir per a altres usos»
Va dir: «Llença-la, Moisés!»
La va llençar i heus aquí que es va convertir en una serp que reptava
Va dir: «Agafa-la i no temes! Anem a retornar-li la seva condició primera
I duu-te la mà al costat! Sortirà, blanca, sana-altre signe
Per a mostrar-te part dels nostres tan grans signes
Veu a Faraó! Es mostra rebel »
Va dir: «Senyor! Infon-me ànim
Facilita'm la tasca
Deslliga un nus de la meva llengua
Així entendran el que jo digui
Dóna'm a algú de la meva família que m'ajudi
a Aarón, el meu germà
Augmenta amb ell la meva força
i associa-li a la meva tasca
perquè Et glorifiquem molt
i Et recordem molt
Tu ens veus bé»
Va dir: «Moisés! El teu prec ha estat escoltat
Ja t'agraciem altra vegada
Quan vam inspirar a la teva mare el següent
Tira'l a aquesta arqueta i tira-la al riu. El riu ho dipositarà en la riba. Un enemic meu i seu ho recollirà'. He llançat sobre tu un amor vingut de Mi perquè siguis educat sota La Meva mirada
Quan la teva germana passava per allí i va dir: 'Voleu que us indiqui a algú que podria encarregar-se d'ell?'. Així et vam retornar a la teva mare perquè s'alegrés i no estiguera trista. Vas matar a un home, et salvem de la tribulació i et vam sotmetre a moltes proves. Vas viure durant anys amb els Madianits i després vas venir aquí, Moisés. quan estava determinat
T'he escollit per a Mi
Veu! acompanyat del teu germà, amb Els meus signes, i no descureu el recordar-me
Aneu a Faraó! Es mostra rebel
Parleu amb ell amablement! Potser, així, es deixi amonestar tement-me
Van dir: «Senyor! Temem que la prengui amb nosaltres o que es mostri rebel»
Va dir: «No temeu! Jo estic amb vosaltres, escoltant i veient
Aneu, doncs, a ell i digueu: 'Som els Missatgers del teu Senyor. Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel i no els turmentis! T'hem portat un signe del teu Senyor. La pau sobre qui segueixi La Guia
Se'ns ha revelat que s'infligirà el càstig a qui desmenteixi o es desviï
Va dir: «I qui és el vostre Senyor, Moisés?»
Va dir: «El nostre Senyor és Qui ha donat a tot la seva forma i, després, dirigit»
Va dir: «I què ha estat de les generaciones passades?»
Va dir: «El meu Senyor ho sap i està en una Escriptura. El meu Senyor no erra, ni oblida
Qui us ha posat la terra com bressol i us ha traçat en ella camins i fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella, hem tret tota classe de plantes
Mengeu i pastureu els vostres ramats! Hi ha, en això, certament, signes per als dotats d'enteniment
Us hem creat d'ella i a ella us retornarem, per a treure-us altra vegada d'ella
Li vam mostrar tots Els nostres signes, però ell va desmentir i va refusar creure
Va dir: «Moisés! Has vingut a nosaltres per a treure'ns de la nostra terra amb la teva màgia
Hem de respondre't amb altra màgia igual. Fixa entre nosaltres i tu una cita, a la qual ni nosaltres ni tu faltem, en un lloc a propòsit!»
Va dir: «La vostra cita serà per al dia de la Gran Festa. Que la gent sigui convocada al matí»
Faraó es va retirar, va preparar els seus mags i va acudir
Moisés els va dir: «Ai de vosaltres! No inventeu mentida contra Al·là! Si no, us destruirà amb un càstig. Qui inventi, sofrirà una decepció»
Els mags van discutir entre si sobre el seu assumpte i van mantenir secreta la discussió
Van dir: «En veritat, aquests dos són uns mags que, amb la seva màgia, volen treure-us de la vostra terra i acabar amb la vostra eminent doctrina
Prepareu els vostres artefactes i, després, veniu un a un. Qui guanyi avui serà feliç!»
Van dir: «Moisés! Qui és el primer a llençar? Tu o nosaltres?»
Va dir: «No! Llenceu vosaltres!» I heus aquí que li va semblar que, per efecte de la seva màgia, les seves cordes i vares tiraven a córrer
I Moisés va témer en el seu interior
Vam dir: «No temes, que tu ets el més superior
Llença el que tens en la destra i devorarà el que ells han fet, que el que ells han fet és només ardit del mag. I el mag no prosperarà, vinga d'on vinga»
Els mags van caure prosternats. Van dir: «Creiem en el Senyor de Aarón i de Moisés!»
Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritzés a això. Ell és el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia. He de fer- vos amputar les mans i els peus oposats i crucificar en troncs de palmera. Així sabreu, certament, qui de nosaltres és el que infligeix un càstig més cruel i més durador»
Van dir: « Pel Qui ens ha creat! no et preferirem a tu a les proves clares que se'ns han ofert. Decideixis el que decideixis, tu només decideixes sobre la vida d'aquí
Creiem en el nostre Senyor, perquè ens perdoni els nostres pecats i la màgia que ens has obligat a proferir. Al·là és millor i més durador»
Qui ve al seu Senyor com culpable tindrà la Jahenam i en ella no podrà morir ni viure
Qui, al contrari, vinga a Ell com creient, després d'haver obrat bé, tindrà la categoria més elevada
els jardins del edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estarà eternament. Aquesta és la retribució de qui es manté pur
Inspirem a Moisés: «Sal de nit amb Els meus serfs i obri'ls un camí sec en el mar! No temes que us arribin, no tinguis por!»
Faraó els va perseguir amb les seves tropes i les aigües del mar els van cobrir
Faraó havia extraviat al seu poble, no li havia dirigit bé
Fills d'Israel! Us hem salvat dels vostres enemics i ens hem donat cita amb vosaltres en el vessant dret de La Muntanya. Hem fet descendir sobre vosaltres el manná i les guatles
«Mengeu del que té de bo que us hem proveït, però sense excedir-vos. Si no, em airaré amb vosaltres». I aquell que incorre en La meva ira va a la ruïna
Jo sóc, certament, indulgent amb qui es penedeix, creu, obra bé i, després, es deixa dirigir bé
«Moisés! Per quin t'has donat tanta pressa en allunyar-te del teu poble?»
Va dir: «Són ells els que em persegueixen. I he corregut cap a Tu, Senyor, per a complaure't»
Va dir: «Hem provat al teu poble després d'anar-te, i el samarità els ha extraviat»
I Moisés va regressar al seu poble, irat, dolgut. Va dir: «Poble! No us havia promès el vostre Senyor quelcom bell? És que l'aliança us ha resultat massa llarga o heu volgut que el vostre Senyor s´irrite amb vosaltres al faltar al que m'heu promès?»
Van dir: «No hem faltat per propi impuls al que t'havíem promès, sinó que se'ns va obligar a carregar amb les joies del poble i les hem llançat. I el mateix va fer el samarità»
Aquest els va treure un vedell, un cos que mugía, i van dir: «Aquest és el vostre déu i el déu de Moisés. Però ha oblidat»
És que no veien que no els donava cap contestació i no podia ni danyar-los ni aprofitar-los
Ja abans els havia dit Aarón: «Poble! Només se us ha temptat amb ell. El vostre Senyor és el Compassiu. Seguiu-me, doncs, i obeïu els meus ordres!»
Van dir: «No deixarem de lliurar-nos al seu culte fins que Moisés hagi regressat»
Va dir: «Aarón! Quan has vist que s'extraviaven, què és el que t'ha impedit
seguir-me? Has desobeït els meus ordres?»
Va dir: «Fill de la meva mare! No m'agafis per la barba ni pel cap! Tenia por que diguessis: Has escindit als Fills d'Israel i no has observat la meva paraula'»
Va dir: «Què al·legues tu, samarità?»
Va dir: «He vist alguna cosa que ells no han vist. He pres un grapat de la pols trepitjada per el Missatger i ho he llançat. Així m'ho ha suggerit la imaginació»
Va dir: «Vés-te´n d'aquí! En aquesta vida aniràs cridant: 'No em toqueu!' Se't ha fixat una cita a la qual no faltaràs. I mira al teu déu, al culte del qual tant t'has lliurat! Hem de cremar-ho i dispersar les seves cendres pel mar
Només Al·là és el vostre déu, a part del no hi ha altre déu! Ho abasta tot en La seva ciència»
Així et contem històries d'antany i t'hem donat una Amonestació de Nosaltres
Qui es desviï d'ella durà una càrrega el dia de la Resurrecció
eternament. Quina càrrega més pesada tindran el dia de la Resurrecció
El dia que es toqui la trompeta i reunim als pecadors, aquest dia, ullblaus
dient-se uns a uns altres pel baix: «No heu romàs sinó deu dies»
Sabem bé el que diran quan el que més es distingeixi per la seva bona conducta digui: «No heu romàs sinó un dia»
Et preguntaran per les muntanyes. Digues: «El meu Senyor les reduirà a pols i les ventará
Les deixarà com pla anivellat
en el qual no es veuran depressions ni elevacions»
Aquest dia, seguiran al Pregoner, que no es desviarà. Baixaran les veus davant el Compassiu i no s'escoltarà res que murmuris
Aquest dia no aprofitarà més intercessió que la d'aquell que conti amb l'autorització del Compassiu, d'aquell les paraules del qual Ell accepti
Coneix el seu passat i el seu futur mentre que ells no poden abastar-lo en la seva ciència
Els rostres s'humiliaran davant El Vivent, El Subsistent. Qui s'hagi carregat de impietat, sofrirà una decepció
Qui, en canvi, obra bé, sent creient, no té per què témer injustícia ni opressió
Així l'hem revelat com Alcorà àrab. Hem exposat en ell amenaces. Potser, així, Ens temin o els serveixi d'amonestació
Exaltat sigui Al·là, el Rei veritable! No et precipitis en la Recitació abans que et sigui revelada completament! I digues: «Senyor! Augmenta la meva ciència!»
Havíem concertat abans una aliança amb Adán, però va oblidar i no vam veure en ell resolució
I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis, que es va negar
Vam dir: «Adán! Aquest és un enemic per a tu i per a la teva esposa. Que no us expulsi del Paradís; si no, seràs desgraciat
En ell, no has de sofrir fam ni nuesa
ni sed, ni ardor del sol»
Però el Dimoni li va insinuar el mal. Va dir: «Adán! T'indico l'arbre de la immortalitat i d'un domini imperible?»
Van menjar d'ell, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. Adán va desobeir al seu Senyor i es va esgarriar
Després, el seu Senyor li va escollir. li va perdonar i li va posar en la bona senda
Va dir: «Descendiu ambdós d'ell! Tots! Sereu enemics uns d'uns altres. Si, doncs, rebeu de Mi una guia, qui segueixi La meva guia no s'extraviarà i no serà desgraciat
Però qui no segueixi La meva Amonestació durà una existència miserable i li ressuscitarem, cec, el dia de la Resurrecció»
Dirà: «Senyor! Per quin m'has ressuscitat cec, sent així que abans veia?»
Dirà: «Igual que tu vas rebre Els nostres signes i els vas oblidar, així avui ets oblidat»
Així retribuirem a qui hagi comès excessos i no hagi cregut en els signes del seu Senyor. I el càstig de l'altra vida serà més cruel i més durador
És que no els diu gens que hàgim fet perir a tantes generacions precedents, els habitatges de les quals trepitjan ells ara? Certament, hi ha en això signes per als dotats d'enteniment
Si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor i no hagués estat prefixat el termini, hauria estat ineludible
Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i abans de la seva posada! Glorifica-li durant les hores de la nit i en les hores extremes del dia! Potser, així, quedis satisfet
I no cobegis els gaudis efímers que hem concedit a alguns d'ells, lluentor de la vida d'aquí, a fi de provar-los amb ells. El sosteniment del teu Senyor és millor i més durador
Prescriu a la teva gent la azalá i persevera en ella! No et vam demanar sosteniment. Som Nosaltres Qui et sostenem. La bona fi està destinat als que temen a Al·là
Diuen: «Per què no ens porta un signe del seu Senyor?» Però és que no han rebut prova clara del que contenen les Fulles Primeres
Si els Haguéssim fet perir abans amb un càstig, haurien dit: «Senyor! Per què no ens has manat un Missatger? Hauríem seguit Els Teus signes abans de ser humiliats i confosos»
Digues: «Tots esperen. Espereu, doncs! Ja veureu qui segueix la via recta i qui segueix la bona senda»

Prev Next