19.Mary
- Kaaf Haa yaa Ayn Ssaad
- Record de la misericòrdia que el teu Senyor va tenir amb El seu serf Zacarías
- Quan va invocar interiorment al seu Senyor
- Va dir: «Senyor! Se m'han afeblit els ossos, els meus cabells han encanudit. Quan T'he invocat, Senyor, mai m'has decebut
- Temo la conducta dels meus a la meva mort, doncs la meva dona és estèril. Regala'm, doncs, de Tu un descendent
- que m'hereti a mi i hereti de la família de Jacob, i feix, Senyor, que ell Et sigui agradable!»
- «Zacarías! T'anunciem la bona nova d'un noi que es cridarà Juan, sense homònims en el passat»
- «Senyor!» va dir «Com puc tenir un noi, sent la meva dona estèril i jo un vell decrépit?»
- «Així serà», va dir. «El teu Senyor diu: 'És cosa fàcil per a Mi. Ja t'he creat abans quan no eres res'»
- Va dir: «Senyor! Dóna'm un signe!» Va dir: «El teu signe serà que, estant sa, no podràs parlar a la gent durant tres dies»
- Llavors, va sortir del Temple cap a la seva gent i els va significar que havien de glorificar matí i tarda
- «Juan! Agafa l'Escriptura amb mà ferma!» I li atorguem el judici quan encara era nen
- així com tendresa de Nosaltres i puresa. I va ser temerós d'Al·là
- i piadós amb els seus pares; no va ser violent, desobedient
- Pau sobre ell el dia que va néixer, el dia que mori i el dia que sigui ressuscitat a la vida
- I recorda a María en l'Escriptura, quan va deixar a la seva família per a retirar-se a un lloc d'orient
- I va tendir un vel per a ocultar-se d'ells. Li enviem El nostre Esperit i aquest se li va presentar com un mortal acabat
- Va dir ella: «Em refugio de tu en el Compassiu. Si és que tems a Al·là...»
- Va dir ell: «Jo sóc només el Missatger del teu Senyor per a regalar-te un noi pur»
- Va dir ella: «Com puc tenir un noi si no m'ha tocat mortal, ni sóc una deshonrada?»
- «Així serà», va dir. «El teu Senyor diu: 'És cosa fàcil per a Mi. Per a fer d'ell signe per a la gent i mostra de La nostra misericòrdia'. És cosa decidida»
- Va Quedar embarassada amb ell i es va retirar amb ell a un lloc allunyat
- Llavors els dolors de part la van empènyer cap al tronc de la palmera. Va dir: «Tant de bo hagués mort abans i se m'hagués oblidat del tot...!»
- Llavors, dels seus peus, li va cridar: «No estiguis trist! El teu Senyor ha posat als teus peus un rieró
- Sacseja cap a tu el tronc de la palmera i aquesta farà caure sobre tu dátils frescos, madurs
- Menja, doncs, beu i alegra't! I, si veus a algun mortal, digues: 'He fet vot de silenci al Compassiu. No vaig a parlar, doncs, avui amb ningú'»
- I vi amb ell als seus, duent-lo. Van dir: «María! Has fet una cosa inaudit
- Germana de Aarón! El teu pare no era un home dolent, ni la teva mare una deshonrada »
- Llavors ella l'hi va indicar. Van dir: «Com anem a parlar a un que encara està en el bressol, a un nen?»
- Va dir ell: «Sóc el serf d'Al·là. Ell m'ha donat l'Escriptura i ha fet de mi un profeta
- M'ha beneït onsevulla que em trobi i m'ha ordenat la azalá i el azaque mentre viva
- i que sigui piadós amb la meva mare. No m'ha fet violent, desgraciat
- La pau sobre mi el dia que vaig néixer, el dia que mori i el dia que sigui ressuscitat a la vida»
- Tal és Jesús fill de María, per a dir la Veritat, de la qual ells dubten
- És impropi d'Al·là adoptar un fill. Glòria a Ell! Quan decideix alguna cosa, li diu tan sols: «Sé!» i es
- I: «Al·là és el meu Senyor i Senyor vostre. Serviu-li, doncs! Això és una via recta»
- Però els grups van discrepar uns d'uns altres. Ai dels que no hagin cregut, perquè presenciaran un dia terrible
- Què bé escoltaran i veuran el dia que venguen a Nosaltres! Però els impius estan avui, evidentment, extraviats
- Previne'ls contra el dia de la Lamentació, quan es decideixi la cosa! I ells, mentre, estan despreocupats i no creuen
- Nosaltres heretarem la terra i als seus habitants. I a Nosaltres seran retornats
- I recorda en l'Escriptura a Abraham. Va ser veraç, profeta
- Quan va dir al seu pare: «Pare! Per què serveixes el que no escolta, ni veu, ni et serveix de res
- Pare! He rebut una ciència que tu no has rebut. Segueix- me, doncs, i jo et dirigiré per una via recta
- Pare! No serveixis al Dimoni! El Dimoni es va rebel·lar contra El Compassiu
- Pare! Temo que t'arribi un càstig del Compassiu i que et facis, així, company del Dimoni»
- Va dir: «Abraham! Sents aversió als meus déus? Si no pares, he de lapidar-te. Allunya't de mi per algun temps!»
- Va dir: «Pau sobre tu! Demanaré pel teu perdó al meu Senyor. Ha estat benèvol amb mi
- M'aparto de vosaltres i del que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là, i invoco al meu Senyor. Potser tingui sort invocant al meu Senyor»
- Quan es va apartar d'ells i del que servien en lloc de servir a Al·là, li regalem a Isaac i a Jacob i vam fer de cadascun d'aquests un profeta
- Els regalem de La nostra misericòrdia i els vam donar una reputació boníssima
- I recorda en l'Escriptura a Moisés. Va Ser humil. Va Ser Missatger, profeta
- Li cridem des del vessant dret de La Muntanya i vam fer que s'acostés en pla confidencial
- Per una misericòrdia Nostra, li regalem com profeta al seu germà Aarón
- I recorda en l'Escriptura a Ismael. Va ser complidor de la seva promesa. Va Ser Missatger, profeta
- Prescrivia a la seva gent la azalá i el azaque, i va anar bé vist del seu Senyor
- I recorda en l'Escriptura a Idris. Va ser veraç, profeta
- Li elevem a un lloc eminent
- Aquests són els que Al·là ha agraciat entre els profetes descendents d'Adán, entre els que duem amb Noé, entre els descendents d'Abraham i d'Israel, entre els que dirigim i vam triar. Quan se'ls reciten les aleyas del Compassiu, cauen prosternats plorant
- Els seus successors van descurar la azalá, van seguir el apetible i acabaran esgarriant-se
- excepte qui es penedeixin, creen i obrin bé. Aquests entraran en el Jardí i no seran tractats injustament en no-res
- en els jardins del Edén promesos pel Compassiu als Seus serfs en l'ocult. La seva promesa es complirà
- No escoltaran allí xarrameca, sinó «Pau!» i tindran allí el seu sosteniment, matí i tarda
- Aquest és el Paradís que donarem en herència a aquells dels nostres serfs que hagin temut a Al·là
- «No descendim sinó per ordre del teu Senyor. Seu és el passat, el futur i el present. El teu Senyor no és oblidós
- És el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Serveix-li, doncs, persevera en El seu servei! Saps d'algú que sigui El seu homònim?»
- L'home diu: «Quan mori, se'm ressuscitarà?»
- Però ,és que no recorda l'home que ja abans, quan no era res, li creguem
- Pel teu Senyor, que hem de congregar-los, juntament amb els dimonis, i, després, hem de fer-los comparèixer, agenollats, al voltant de la Jahenam
- Després, hem d'arrencar de cada grup a aquells que s'hagin mostrat més rebels al Compassiu
- A més, sabem bé qui són els que més mereixen abrasar- se en ella
- Cap de vosaltres deixarà d'arribar-se a ella. És una decisió irrevocable del teu Senyor
- Després, salvarem a qui van témer a Al·là, i abandonarem en ella, agenollats, als impius
- Quan se'ls reciten els Nostres versicles, com proves clares, diuen els infidels als creients: «Quin dels dos grups està millor situat i freqüenta millor societat?»
- A quantes generacions abans d'ells, que els superaven en béns i en aparença, hem fet perir
- Digues: «Que el Compassiu perllongui la vida dels que estan extraviats, fins que vegin el que els amenaça: el càstig o l'Hora! Llavors veuran qui és el que es troba en la situació pitjor i disposa de tropes més febles»
- Als que es deixin dirigir, Al·là els dirigirà encara millor. Les obres perdurables, les obres bones, rebran davant el teu Senyor una recompensa millor i una fi millor
- I et sembla que qui no creu en Els nostres signes i diu: «Rebré, certament, hisenda i fills»
- coneix l'ocult o ha concertat una aliança amb el Compassiu
- No! Sinó que, prendrem nota del que ell diu i li perllongarem el càstig
- Heretarem d'ell el que diu i vindrà, sol, a Nosaltres
- Han pres déus en lloc de prendre a Al·là, per a arribar al poder
- No! Negaran haver-los servit i es convertiran en adversaris seus
- No veus que hem enviat als dimonis contra els infidels perquè els instiguin al mal
- No et precipitis amb ells, que els contem els dies
- El dia que congreguem cap al Compassiu als temerosos d'Al·là, en grup
- i conduïm als pecadors, en massa, a la Jahenam
- no disposaran de intercesors sinó els que hagin concertat una aliança amb el Compassiu
- Diuen: «El Compassiu ha adoptat un fill»
- Heu comès quelcom horrible
- que fa gairebé que els cels s´esberlen, que la terra s'obri, que les muntanyes caiguin demolides
- per haver atribuït un fill al Compassiu
- sent així que no li està bé al Compassiu adoptar un fill
- No hi ha ningú en els cels ni en la terra que no vinga al Compassiu sinó com serf
- Ell els ha enumerat i contat bé
- Tots vindran a Ell, un a un, el dia de la Resurrecció
- Als que hagen cregut i obrat bé, el Compassiu els donarà amor
- En veritat, ho hem fet fàcil en la teva llengua, perquè anuncies amb ell la bona nova a què temen Al·là i perquè adverteixis amb ell a la gent buscabregues
- A quantes generacions abans d'ells hem fet perir! Perceps a algun d'ells o sents d'ells un lleu murmuri