17.The Night Journey

  1. Glòria a Qui va fer viatjar al seu Serf de nit, des de la Mesquita Sagrada a la Mesquita Llunyana, els voltants de la qual hem beneït, per a mostrar-li part dels nostres signes! Ell és Qui tot ho escolta, tot ho veu
  2. Vam donar a Moisés l'Escriptura i vam fer d'ella guia per als Fills d'Israel «No prengueu protector fora de Mi
  3. descendents dels que portem amb Noé!» Aquest va ser un serf molt agraït
  4. Decretem en l'Escriptura respecte als Fills d'Israel: Certament, corrompreu en la terra dues vegades i us conduireu amb gran altivesa
  5. Quan, de les dues amenaces, es compleixi la primera, suscitarem contra vosaltres a serfs Nostres, dotats de gran valor i penetraran en l'interior de les cases. Amenaça que es complirà»
  6. Més tard, us permetem rescabalar-vos d'ells. Us vam donar més hisenda i fills, i vam fer de vosaltres un poble nombrós
  7. El bé o mal que feu redundarà en profit o detriment vostre. «Quan es compleixi l'última amenaça, us afligiran i entraran en el Temple com van entrar una vegada primera i exterminaran tot allò que s'apoderin»
  8. Potser el vostre Senyor es apiade de vosaltres. Però, si reincidiu, Nosaltres també reincidirem. Hem fet de la Jahenam presó per als infidels
  9. Aquest Alcorà dirigeix al que és més recte i anuncia als creients que obren bé la bona nova d'una gran recompensa
  10. i que als que no creuen en l'altra vida els hem preparat un càstig dolorós
  11. L'home invoca el mal amb la mateixa facilitat amb que invoca el bé: l'home és molt precipitat
  12. Hem fet de la nit i del dia dos signes. Hem apagat el signe de la nit i fet visible el signe del dia, perquè busqueu favor del vostre Senyor i sapigueu el nombre d'anys i el còmput: tot ho hem explicat detalladament
  13. Hem assignat a cada home la seva sort, i el dia de la Resurrecció li traurem una Escriptura que trobarà desenrotllada
  14. «Llegix la teva Escriptura ! Avui bastes tu per a ajustar-te comptes!»
  15. Qui segueix la via recta la segueix, en realitat, en profit propi, i qui s'extravia, s'extravia, en realitat, en detriment propi. Ningú carregarà amb la càrrega aliena. Mai hem castigat sense haver manat abans a un Missatger
  16. Quan volem destruir una ciutat, vam ordenar a les seves rics i ells es lliuren en ella a la iniquitat. Llavors, la sentència contra ella es complix i l'aniquilem
  17. A quantes generacions hem fet perir després de Noé! El teu Senyor està prou informat dels pecats dels seus serfs
  18. Si algú desitja la vida fugaç, Nosaltres ens apressarem a donar-li en ella el que volem -i a qui volem. Després, li destinem la Jahenam, on cremarà denigrat, rebutjat
  19. Al creient que desitgi l'altra vida i s'esforci per aconseguir- la, se li reconeixerà el seu esforç
  20. A uns i a uns altres, a tots, els concedirem en abundància dels dons del teu Senyor. Els dons del teu Senyor no es neguen a ningú
  21. Mira com hem preferit a uns més que a uns altres! En l'altra vida haurà, no obstant això , categories més elevades i una major distinció
  22. No posis juntament amb Al·là a altre déu; si no, et trobaràs denigrat, abandonat
  23. El teu Senyor ha decretat que no heu de servir sinó a Ell i que heu de ser bons amb els vostres pares. Si un d'ells o ambdós envelleixen en la teva casa, no els diguis: «Uf!» i tractis amb antipatia, sinó sigues afectuós amb ells
  24. Per pietat, mostra't deferent amb ells i digues: «Senyor, tingues misericòrdia d'ells com ells la van tenir quan em van educar sent nen!»
  25. El vostre Senyor coneix bé els vostres pensaments. Si sou justs... Ell és indulgent amb els que es penedeixen sincerament
  26. Dóna el que és de dret al parent, així com al pobre i al viatger, però sense prodigar-te massa
  27. que els pròdigs són germans dels dimonis, i el Dimoni és desagraït envers el seu Senyor
  28. Si, buscant una misericòrdia vinguda del teu Senyor, que esperes, has d'apartar-te d'aquells, digues-los, almenys, una paraula amable
  29. No duguis la mà tancada al teu coll, ni l'estenguis massa; si no, et trobaràs censurat, mancat de recursos
  30. El teu Senyor dispensa el sosteniment a qui Ell vol: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Està bé informat dels seus serfs, els veu bé
  31. No mateu als vostres fills de por d'empobrir-vos! Som Nosaltres Qui els proveïm, i a vosaltres també. Matar-los és un gran pecat
  32. Eviteu la fornicació: és una deshonestidat! Mal camí
  33. No mateu a ningú que Déu hagi prohibit, sinó amb just motiu. Si es mata a algú sense raó, donem autoritat al seu parent pròxim, però que aquest no s'excedeixi en la venjança. Se li auxiliarà
  34. No toqueu la hisenda de l'orfe sinó de manera convenient fins que arribi a la maduresa. Compliu tot compromís, perquè es demanarà compte d'ell
  35. Quan amideu, doneu la mesura justa i peseu amb una balança exacta. És millor i dóna molt bon resultat
  36. No vagis després de quelcom del que no tens cap coneixement. De l'oïda, de la vista, de l'intel·lecte, de tot això es demanarà compte
  37. No vagis per la terra amb insolència, que no ets capaç d´esberlar la terra, ni d'alçar-te a l'altura de les muntanyes
  38. El teu Senyor detesta l'inconvenient que en això hi ha
  39. Això forma part de la saviesa que el teu Senyor t'ha inspirat. No posis juntament amb Al·là a altre déu; si no, seràs precipitat en la Jahenam, censurat, rebutjat
  40. És que el vostre Senyor, que ha escollit donar-vos fills, anava a prendre per a Si filles d'entre els àngels? Dieu, en veritat, alguna cosa molt greu
  41. Hem exposat en aquest Alcorà perquè es deixin amonestar, però això no fa sinó acréixer la seva repulsa
  42. Digues: «Si hagués déus a més d'Ell, com diuen, buscarien un camí que els conduís fins al Senyor del Tron
  43. Glòria a Ell! Està per sobre del que diuen!»
  44. Li glorifiquen els set cels, la terra i els seus habitants. No hi ha gens que no celebri Les seves lloances, però no compreneu la seva glorificació. Ell és benigne, indulgent
  45. Quan recites l'Alcorà, tendim un vel opac entre tu i els que no creuen en l'altra vida
  46. vetllem els seus cors i endurim les seves oïdes perquè no ho entenguin. Quan invoques en l'Alcorà al teu Senyor Sol, tornen l'esquena en repulsa
  47. Nosaltres sabem bé el que escolten quan t'escolten o quan estan en conciliábuls, quan diuen els impius: «No seguiu sinó a un home fetillat»
  48. Mira a quin et comparen! S'extravien i no poden trobar camí
  49. Diuen: «Quan siguem ossos i pols, és veritat que se'ns ressuscitarà a una nova creació?»
  50. Digues: «Encara que sigueu pedra, ferro
  51. o qualsevol substància que imagineu difícil...» Diran: «I qui ens tornarà!» Digues: «Qui us va crear una vegada primera». I, sacsejant els seus caps cap a tu, diran: «Quan?» Digues: «Tal vegada prompte»
  52. El dia que us cridi, respondreu lloant-li i creureu no haver romàs sinó poc temps
  53. Digues als meus serfs que parlin de la millor manera que puguin. El Dimoni sembra la discòrdia entre ells. El Dimoni és per a l'home un enemic declarat
  54. El vostre Senyor us coneix bé. Si vol, es apiadará de vosaltres i, si vol, us castigarà. No t'hem enviat perquè siguis el seu protector
  55. El teu Senyor coneix bé a qui estan en els cels i en la terra. Hem preferit a uns profetes més que a uns altres. I vam donar a David Salms
  56. Digues: «Invoqueu als quals, en lloc d'Ell, preteneu! No poden evitar-vos la desgràcia ni modificar-la!»
  57. Els mateixos a qui invoquen busquen el mitjà d'acostar-se al seu Senyor. Esperen en La seva misericòrdia i temen El seu càstig. El càstig del teu Senyor és temible
  58. No hi ha cap ciutat que no destruïm o que no castiguem severament abans del dia de la Resurreción. Està anotat en l'Escriptura
  59. No Ens ha impedit obrar miracles sinó que els antics els desmentissin. Vam donar la camella als Tamudís com miracle palpable, però van obrar impíament amb ella. No obrem els miracles sinó per a atemorir
  60. I quan et vam dir: «El teu Senyor envolta als homes». No vam fer del somni que et vam mostrar i de l'arbre maleït esmentat en l'Alcorà sinó(com a) temptació per als homes. Com més els acoquinem, més augmenta la seva rebel·lia
  61. I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!». Es prosternaren, excepte Iblis, que va dir: «Vaig a prosternar-me davant qui has creat d'argila?»
  62. Va dir: «Què Et sembla? Aquest a qui has honrat més que a mi. Si em remets fins al dia de la Resurrecció, dominaré a tots les seves descendents, salvo a uns pocs»
  63. Va dir: «Veti! La Jahenam serà àmplia retribució per a tu i per als teus sequaços
  64. Arruixa amb la teva veu a tots els que puguis! Ataca'ls amb la teva cavalleria i amb la teva infanteria! Associa't a ells en la hisenda i en els fills! Promet-los!». Però el Dimoni no els promet sinó fal·làcia
  65. «Però no tens cap autoritat sobre Els meus serfs». El teu Senyor basta com protector
  66. El vostre Senyor és Qui, per a vosaltres, fa que solquin les naus el mar, perquè busqueu El seu favor. És misericordiós amb vosaltres
  67. Si sofriu una desgràcia en el mar, els que invoqueu s'esfumen, Ell no. Però, quan us salva duent-vos a terra ferma, us aparteu. L'home és molt desagraït
  68. Esteu, doncs, a salvo de que Al·là faci que la terra us empassi o que enviï contra vosaltres una tempestat de sorra? No podries trobar protector
  69. O esteu a salvo de que ho repeteixi una segona vegada, enviant contra vosaltres un vent huracanat i negant-vos per haver estat desagraïts? No trobaríeu a ningú que, en el vostre favor, Ens demandés per això
  70. Hem honrat als fills d'Adán. Els hem dut per terra i per mar, els hem proveït de coses bones i els hem preferit marcadament a moltes altres creatures
  71. El dia que cridem a tots els homes amb el seu Llibre, aquells a qui es doni la seva Escriptura en la destra, aquests llegiran la seva Escriptura i no seran tractats injustament en menys_de_res
  72. Qui hagi estat cec en aquesta vida continuarà cec en l'altra i encara s'extraviarà més del Camí
  73. En veritat, gairebé han aconseguit desviar-te del que t'havíem revelat, a fi de que inventessis contra Nosaltres altra cosa. T'haurien pres com amic íntim
  74. Si no t'haguéssim confirmat, gairebé t'hauries acostat algun poc cap a ells
  75. T'hauríem fet agradar el doble en la vida i el doble en la mort. I no hauries trobat qui t'auxiliés contra Nosaltres
  76. En veritat, gairebé et van incitar a fugir del país a fi de fer- te sortir d'ell -en aquest cas no s'haurien quedat en ell després de tu sinó per poc temps
  77. el mateix que va ocórrer amb els Missatgers que manem abans de tu, pràctica Nostra que trobaràs immutable
  78. Feix la azalá a l'ocàs fins a la caiguda de la nit, i la recitació de l'alba, que la recitació de l'alba té testimonis
  79. Part de la nit, vela: serà per a tu una obra supererogatoria. Potser el teu Senyor et ressusciti a un estat digne d'encomi
  80. I digues: «Senyor! Fes-me entrar bé, fes-me sortir bé! Concedeix-me, de Tu, una autoritat que m'auxiliï!»
  81. I digues: «Ha vingut la Veritat i s'ha dissipat la falsedat! La falsedat ha de dissipar-se!»
  82. Fem descendir, per mitjà de l'Alcorà, el que és curació i misericòrdia per als creients, però això no fa sinó perdre més als impius
  83. Quan vam agraciar a l'home, aquest es desvia i s'allunya. Però, si sofreix un mal, es desespera
  84. Digues: «Cadascun obra a la seva manera, però el vostre Senyor coneix bé al que va millor dirigit pel camí»
  85. Et pregunten per l'esperit. Digues: «L'esperit procedeix de l'ordre del meu Senyor». Però no heu rebut sinó poca ciència
  86. Si volguéssim, retiraríem el que t'hem revelat i no trobaries qui et protegís en això contra Nosaltres
  87. No és sinó una misericòrdia vinguda del teu Senyor, Que t'ha afavorit granment
  88. Digues: «Si els homes i els genis s'unissin per a produir un Alcorà com aquest, no podrien aconseguir-ho, encara que s'ajudessin mútuament»
  89. En aquest Alcorà hem exposat als homes tota classe d'exemples. Però la majoria dels homes no volen sinó ser infidels
  90. I diuen: «No creurem en tu fins que ens facis brollar una deu de la terra
  91. o que tinguis un jardí amb palmeres i vinyes entre els quals facis brollar cabalosos rierols
  92. o que, com pretens, facis caure sobre nosaltres part del cel o ens portis tots plegats a Al·là i als àngels
  93. o que tinguis una casa suntuosa, o t'elevis en l'aire. Però tampoc anem a creure en la teva elevació mentre no ens facis baixar una Escriptura que puguem llegir». Digues: «Glòria al meu Senyor! I què sóc jo sinó un mortal, un Missatger?»
  94. No ha impedit als homes creure quan els ha arribat La Guia sinó l'haver aquest: «Ha manat Al·là a un mortal com Missatger?»
  95. Digues: «Si hagués hagut en la terra àngels caminant tranquil·lament, hauríem fet que els baixés del cel un àngel com Missatger»
  96. Digues: «Al·là basta com testimoni entre jo i vosaltres. Està bé informat sobre Els seus serfs, els veu bé»
  97. Aquell a qui Al·là dirigeix està bé dirigit. Però no trobaràs protectors, fora d'Ell, per a aquells a qui Ell extravia. Els congregarem el dia de la Resurrecció de cap per avall, cecs, muts, sords. Tindran la Jahenam per estatge. Sempre que el foc vagi a apagar-se, se l´atiarem
  98. Aquesta serà la seva retribució per no haver cregut en Els nostres signes i per haver dit: «Quan siguem ossos i pols, és veritat que se'ns ressuscitarà a una nova creació?»
  99. És que no veuen que Al·là, Que ha creat els cels i la terra, és capaç de crear semblants a ells? Els ha assenyalat un termini indubitable, però els impius no volen sinó ser infidels
  100. Digues: «Si posseíssiu els tresors de misericòrdia del meu Senyor, llavors, els retindríeu per por de gastar-los». L'home és gasiu
  101. Vam donar a Moisés nou signes clars. Pregunta als Fills d'Israel quins va passar, quan va venir a ells i Faraó li va dir: «Moisés! Jo crec, sí, que estàs fetillat!»
  102. Va dir: «Tu saps bé que només el Senyor dels cels i de la terra ha fet baixar aquests com proves evidents. Jo crec, Faraó, sí, que estàs perdut!»
  103. Va Voler arruixar-los del país i li neguem amb tots els seus
  104. I, després d'ell, vam dir als Fills d'Israel: «Habiteu la terra i, quan es compleixi la promesa de l'altra vida, us durem a patolls»
  105. Ho hem fet descendir amb la Veritat i amb la Veritat ha descendit. No t'hem enviat sinó com nunci de bones noves i com monitor
  106. És un Alcorà que hem dividit perquè ho recitis a la gent reposadament. Ho hem revelat de fet
  107. Digues: «Creeu en ell o no, qui han rebut abans la Ciència, quan els és recitat, cauen prosternats, rostre en terra
  108. i diuen: 'Glòria al nostre Senyor! S'ha complert, sí, la promesa del nostre Senyor
  109. I continuen rostre en terra, plorant i creixent en humilitat»
  110. Digues: «Invoqueu a 'Al·là' o invoqueu al 'Compassiu'! Com vulgui que invoqueu, Ell posseïx els noms més bells». No facis la azalá en veu massa alta, ni massa baixa, sinó amb veu moderada
  111. I digues: «Lloat sigui Al·là, Que no ha adoptat un fill, ni té associat en el domini, ni confrare enfront de la humiliació!» I enalteix La seva grandesa