16.The Bee

  1. L'ordre d'Al·là ve! No intenteu precipitar-la! Glòria a Ell! Està per sobre del que Li associen
  2. Fa descendir als àngels amb l'Esperit que procedeix del seu ordre sobre qui Ell vol dels seus serfs: «Advertiu que no hi ha altre déu que Jo! Temeu-me, doncs!»
  3. Ha creat els cels i la terra amb una fi. Està per sobre del que Li associen
  4. Ha creat a l'home d'una gota i aquí li tens, porfidiós declarat
  5. I els ramats els ha creat per a vosaltres. Hi ha en ells abric i altres avantatges i us alimenteu d'ells
  6. Gaudiu veient-los quan els torneu a la tarda o quan els traieu a pastar al matí
  7. Duen les vostres càrregues a països als que no arribaríeu sinó amb molta pena. El vostre Senyor és, en veritat, mans, misericordiós
  8. I els cavalls, els muls, els ases, perquè us serveixin de muntura i de ornament. I crea altres coses que no sabeu
  9. A Al·là li incumbeix indicar el Camí, del que alguns es desvien. Si hagués volgut, us hauria dirigit a tots
  10. Ell és Qui ha fet baixar per a vosaltres aigua del cel. D'ella beveu i d'ella viuen les mates amb que pastureu
  11. Gràcies a ella, fa créixer per a vosaltres els cereals, les oliveres, les palmeres, les vinyes i tota classe de fruits. Certament, hi ha en això un signe per a gent que reflexiona
  12. I ha subjectat al vostre servei la nit i el dia, el sol i la lluna. Les estrelles estan subjectes pel Seu ordre. Certament, hi ha en això signes per a gent que raona
  13. Les creatures que Ell ha posat en la terra per a vosaltres són de classes diverses. Certament, hi ha en això un signe per a gent que es deixa amonestar
  14. Ell és Qui ha subjectat el mar perquè mengeu d'ell carn fresca i obtingueu d'ell adorns que posar-vos. I veus que les naus ho solquen. Perquè busqueu El seu favor. Potser, així, sigueu agraïts
  15. I ha fixat en la terra les muntanyes perquè ella i vosaltres no vacil·leu, rius, camins -potser, així, sigueu bé dirigits
  16. i fites. I es guien pels astres
  17. Per ventura, Qui crea és com qui no crea? És que no us deixareu amonestar
  18. Si us poséssiu a contar la gràcia d'Al·là, no podríeu enumerar-la. Al·là és, en veritat, indulgent, misericordiós
  19. Al·là sap el que oculteu i el que manifesteu
  20. Aquells que ells invoquen en lloc d'invocar a Al·là, no creen gens, sinó que ells són creats
  21. Estan morts, no vius. I no saben quan seran ressuscitats
  22. El vostre Déu és un Déu U. Els cors de qui, altius, no creuen en l'altra vida, Li neguen
  23. En veritat, Al·là sap el que oculten i el que manifesten! No estima als altius
  24. Si se'ls diu: «Què ha revelat el vostre Senyor?», diuen: «Faules dels antics»
  25. Que duguin la seva càrrega completa el dia de la Resurrecció i quelcom de la càrrega dels quals, sense coneixement, van extraviar! Quina càrrega més detestable
  26. Els seus antecessors van intrigar. Al·là va venir contra els fonaments del seu edifici i el sostre es va desplomar sobre ells. Els va venir el càstig d'on no ho pressentien
  27. Després, el dia de la Resurrecció, Ell els avergonyirà i dirà: «On estan Els meus associats, sobre els quals discutíeu?» Qui hagin rebut la Ciència diran: «Avui la vergonya i la desgràcia cauen sobre els infidels
  28. a qui, injusts amb si mateixos, els àngels criden». Oferiran sotmetre's: «No fèiem cap mal». «Clar que si! Al·là sap bé el que fèieu
  29. Entreu per les portes de la Jahenam, per tota l'eternitat!» Quina mala és l'estatge dels altius
  30. Als que van témer a Al·là se'ls dirà: «Què ha revelat el vostre Senyor?» Diran: «Un bé». Qui obrin bé tindran en la vida d'aquí una bella recompensa, però l'Estatge de l'altra vida serà millor encara. Quina agradable serà l'Estatge dels quals hagin temut a Al·là
  31. Entraran en els jardins del Edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols. Tindran en ells el que desitgin. Així retribuïx Al·là a qui Li temen
  32. a qui, bons, criden els àngels dient: «Pau sobre vosaltres! Entreu en el Jardí, com premi a les vostres obres!»
  33. Què esperen sinó que venguen els àngels o que venga l'ordre del teu Senyor? Així van fer els seus antecessors. No va ser Al·là qui va ser injust amb ells, sinó que ells ho van ser amb si mateixos
  34. Els arribarà a la mateixa maldat de les seves accions i els voltarà allò que es burlaven
  35. Diran els associadors: «Si Al·là hagués volgut, ni nosaltres ni els nostres pares hauríem servit gens en lloc de servir-li a Ell. No hauríem prohibit gens que Ell no hagués prohibit». Així van fer els seus antecessors. I quins altra cosa incumbeix als Missatgers, sinó la transmissió clara
  36. Manem a cada comunitat un Missatger: «Serviu a Al·là i eviteu als Taguts». A alguns d'ells els va dirigir Al·là, mentre que uns altres van merèixer extraviar-se. Aneu per la terra i mireu com van acabar els desmentidors
  37. Si anheles dirigir-los,... Al·là no dirigeix a qui Ell extravia i no tindran qui els auxiliï
  38. Han jurat solemnement per Al·là: «Al·là no ressuscitarà a qui hagi mort!» Clar que si! És una promesa que Li obliga, veritat. Però la majoria dels homes no saben
  39. Per a mostrar-los allò que discrepaven i perquè sàpiguen els infidels que han mentit
  40. Quan volem alguna cosa, Ens basta dir-li: «Sé!», i és
  41. A qui han emigrat per Al·là, després d'haver estat tractats injustament, hem de procurar-los una bona situació en la vida d'aquí, però la recompensa de l'altra serà major encara. Si sabessin
  42. Que tenen paciència i confien en Al·là
  43. Abans de tu, no enviem sinó a homes als que vam fer revelacions -si no ho sabeu, pregunteu a la gent de l'Amonestació
  44. amb les proves clares i amb les Escriptures. A tu també t'hem revelat l'Amonestació perquè expliquis als homes el que se'ls ha revelat. Potser, així, reflexionin
  45. Qui han tramat mals estan, doncs, a salvo de que Al·là faci que la terra els empassi, o que el càstig els venga d'on no ho pressenteixin
  46. o que els sorprengui en plena activitat sense que puguin escapar
  47. o que els sorprengui atemorits? El vostre Senyor és, certament, mans, misericordiós
  48. No han vist que l'ombra de tot el que Al·là ha creat es mou cap a la dreta i cap a l'esquerra, en humil prosternación davant Al·là
  49. El que està en els cels i en la terra es prosterna davant Al·là: tot animal i els àngels. I aquests sense altivesa
  50. Temen al seu Senyor, que està per sobre d'ells, i fan el que se'ls ordena
  51. Al·là ha dit: «No prengueu a dos déus! Ell és només un Déu U! Temeu-me, doncs, a Mi, i només a Mi»
  52. Seu és el que està en els cels i en la terra. Se li deu un culte permanent. Aneu a témer a altre diferent d'Al·là
  53. No teniu gràcia que no procedeixi d'Al·là. Quan sofriu una desgràcia, acudiu a Ell
  54. Però, després, quan aparta de vosaltres la desgràcia, heus aquí que alguns de vosaltres associen al seu Senyor
  55. per a acabar negant el que els hem donat. Gaudiu, doncs, breument! Aneu a veure
  56. Atribuïxen al que no coneixen alguns dels béns que els hem proveït. Per Al·là, que haureu de respondre del que inventàveu
  57. Atribuïxen filles a Al·là -glòria a Ell!- i a si mateixos s'atribuïxen el que desitgen
  58. Quan se li anuncia a un d'ells una nena, es queda esquerp i s'angoixa
  59. Esquiva a la gent per vergonya del que se li ha anunciat, preguntant-se si ho conservarà, per a deshonra seva, o ho amagarà sota terra... Què malament jutgen
  60. Qui no creuen en l'altra vida representen el mal, mentre que Al·là, representa l'ideal suprem. Ell és el Poderós, el Savi
  61. Si Al·là tingués en compte la impietat humana, no deixaria cap ésser viu sobre ella. Però els retarda per un termini determinat i, quan venç el seu termini, no poden retardar-lo ni avançar-lo una hora
  62. Atribuïxen a Al·là el que detesten i les seves llengües inventen la mentida quan pretenen que els espera el millor. En veritat, tindran el Foc, i aniran els primers
  63. Per Al·là!, que abans de tu hem manat Missatgers a comunitats. Però el Dimoni va engalanar les obres d'aquestes i avui és ell el seu amo. Tindran un càstig dolorós
  64. No t'hem revelat l'Escriptura sinó perquè els expliquis en què discrepaven i com guia i misericòrdia per a gent que creu
  65. Al·là ha fet baixar aigua del cel, vivificant amb ella la terra després de morta. Certament, hi ha en això un signe per a gent que escolta
  66. I en els ramats teniu motiu de reflexió. Us donem a beure del contingut dels seus ventres, entre femta i sang: una llet pura, grata als bevedors
  67. Dels fruits de les palmeres i de la vinyes obteniu una beguda embriagadora i un bell sosteniment. Certament, hi ha en això un signe per a gent que raona
  68. El teu Senyor ha inspirat a les abelles: «Establiu habitació en les muntanyes, en els arbres i en les construccions humanes
  69. Mengeu de tots els fruits i camineu dòcilment pels camins del vostre Senyor». Del seu abdomen surt un líquid de diferents classes, que conté un remei per als homes. Certament, hi ha en això un signe per a gent que reflexiona
  70. Al·là us ha creat i després us cridarà. A alguns de vosaltres se'ls deixa que arribin a una edat decrépita, perquè, després d'haver sabut, acabin no sabent gens. Al·là és omniscient, poderós
  71. Al·là us ha afavorit a uns amb més sosteniment que a uns altres; però aquells que han estat afavorits no cedeixen tant del seu sosteniment als seus esclaus que arribin a igualar-se amb ells. I refusaran la gràcia d'Al·là
  72. Al·là us ha donat esposes nascudes de vosaltres. I, de les vostres esposes, fills i néts. Us ha proveït també de coses bones. Creuen, doncs, en el fals i no creuran en la gràcia d'Al·là
  73. En lloc de servir a Al·là, serveixen al que no pot procurar- los sosteniment dels cels ni de la terra, el que no posseïx cap poder
  74. No poseu a Al·là com objecte de les vostres comparacions! Al·là sap, mentre que vosaltres no sabeu
  75. Al·là proposa un símil: un esclau, propietat d'un altre, incapaç de res, i un home a qui Nosaltres hem proveït de bell sosteniment, del que dóna almoina, en secret o en públic. Són, per ventura, iguals? Lloat sigui Al·là! Però la majoria no saben
  76. Al·là proposa un símil: dos homes, un d'ells mut, incapaç de res i càrrega per al seu amo; li mani on li mani, no porta cap bé. Són iguals aquest home i el qual prescriu la justícia i està en una via recta
  77. A Al·là pertany l'ocult dels cels i de la terra. L'ordre que anunciï l'Hora no serà sinó com un obrir i tancar d'ulls, o més breu. Al·là és omnipotent
  78. Al·là us ha tret del seno de les vostres mares, privats de tot saber. Ell us ha donat l'oïda, la vista i l'intel·lecte. Potser, així, sigueu agraïts
  79. No han vist les aus subjectes en l'aire del cel? Només Al·là les sosté. Certament, hi ha en això signes per a gent que creu
  80. Al·là us ha fet dels vostres habitatges un lloc habitable. De la pell dels ramats us ha fet botigues, que trobeu lleugeres al traslladar-vos o a l'acampar. De la seva llana, del seu pèl i de la seva crinera, articles domèstics per a gaudi per algun temps
  81. Del que ha creat, Al·là us ha procurat ombra, refugis en les muntanyes, induments que us protegeixen de la calor i induments que us protegeixen dels cops. Així completa La seva gràcia en vosaltres. Potser, així, us sotmeteu a Al·là
  82. Si tornen l'esquena... A tu t'incumbeix només la transmissió clara
  83. Coneixen la gràcia d'Al·là, però la neguen. La majoria són uns desagraïts
  84. I el dia que fem sorgir de cada comunitat a un testimoni, no es permetrà als que no hagin cregut, ni se'ls agraciarà
  85. I quan els impius vegin el càstig, aquest no se'ls mitigarà, ni els serà donat esperar
  86. I quan els associadors vegin als que ells van associar a Al·là, diran: «Senyor!! Aquests són els que T'havíem associat, a qui invocàvem en lloc d'invocar-te a Tí!» I aquests associats els rebatran: «Mentiu, certament!»
  87. I, llavors, ofreceran a Al·là sotmetre's. Però les seves invencions s'esfumaran
  88. Als que no van creure i van desviar a altres del camí d'Al·là, els infligirem càstig sobre càstig per haver corromput
  89. El dia que fem sorgir de cada comunitat a un testimoni de càrrec, et portarem a tu com testimoni contra aquests. T'hem revelat l'Escriptura com aclariment de tot, com guia i misericòrdia, com bona nova per als que se sotmeten
  90. Al·là prescriu la justícia, la beneficència i la liberalitat amb els parents. Prohibeix la deshonestidat, el reprovable i l'opressió. Us exhorta. Potser, així, us deixeu amonestar
  91. Quan concerteu una aliança amb Al·là, sed fidels a ella. No violeu els juraments després d'haver-los ratificat. Heu posat a Al·là com garant contra vosaltres. Al·là sap el que feu
  92. No feu com aquella que desfeia de nou el fil que havia filat fortament. Utilitzeu els vostres juraments per a enganyar-vos sota pretext que una comunitat és més forta que una altra. Al·là no fa més que provar-vos amb això. El dia de la Resurreción ha de mostrar-vos allò que discrepàveu
  93. Al·là, si hagués volgut, hauria fet de vosaltres una sola comunitat. Però extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. Hauríeu de respondre del que fèieu
  94. No utilitzeu els vostres juraments per a enganyar-vos; si no, el peu us fallarà després d'haver-lo tingut ferm. Agradareu la desgràcia per haver desviat a altres del camí d'Al·là i tindreu un càstig terrible
  95. No malvengueu l'aliança amb Al·là. El que Al·là té és millor per a vosaltres. Si sabéssiu
  96. El que vosaltres teniu s'esgota. En canvi, el que Al·là té perdura. Als que tinguin paciència els retribuirem, sí, conformement a les seves millors obres
  97. Al creient, baró o femella, que obri bé, li farem, certament, que visqui una vida bona i li retribuirem, sí, conformement a les seves millors obres
  98. Quan recitis l'Alcorà, busca refugi en Al·là del maleït Dimoni
  99. Ell no pot gens contra els que creuen i confien en el seu Senyor
  100. Només té poder contra els que traven aliança amb ell i associen a Ell altres déus
  101. Quan vam substituir un versicle per altra -Al·là sap bé el que revela- diuen: «Ets només un falsari!» Però la majoria no saben
  102. Digues: «El Espiritu Sant ho ha revelat, del teu Senyor, amb la Veritat, per refermar a als que creuen i com guia i bona nova per als que se sotmeten a Al·là»
  103. Bé sabem que diuen: «A aquest home li ensenya només un simple mortal». Però aquell en qui pensen parla una llengua no àrab, mentre que aquesta és una llengua àrab clara
  104. Al·là no dirigirà a qui no creen en els signes d'Al·là i tindran un càstig dolorós
  105. Només inventen la mentida qui no creuen en els signes d'Al·là. Aquests són els que menteixen
  106. Qui no crea en Al·là després d'haver cregut -no qui sofreixi coacció mentre el seu cor roman tranquil en la fe, sinó qui obri el seu pit a la incredulitat-, aquest tal incorrerà en la ira d'Al·là i tindrà un càstig terrible
  107. I això per haver preferit la vida d'aquí a l'altra. Al·là no dirigeix al poble infidel
  108. Aquests són aquells el cor dels quals, oïda i vista Al·là ha segellat. Aquests els que no es preocupen
  109. Sense dubte, seran els que perdin en l'altra vida
  110. El teu Senyor, per a qui hagin emigrat, després d'haver sofert proves i d'haver, després, combatut i tingut paciència, el teu Senyor serà, certament, després d'això, indulgent, misericordiós
  111. el dia que venga cadascun intentant justificar-se, cadascun rebi conforme a les seves obres i ningú sigui tractat injustament
  112. Al·là proposa com paràbola una ciutat, segura i tranquil·la, que rebia abundant sosteniment de totes parts. I no va agrair les gràcies d'Al·là. Al·là, en càstig per la seva conducta, li va donar a agradar la vestidura de la fam i del temor
  113. Ha vingut a ells un Missatger sortit d'ells, però li han desmentit i el càstig els ha sorprès en el seu impietat
  114. Mengeu del lícit i bo que Al·là us ha proveït! I agraïu la gràcia d'Al·là, si és a Ell solament a Qui serviu
  115. Us ha prohibit només la carn somorta, la sang, la carn de porc i la de tot animal sobre el qual s'hagi invocat un nom diferent del d'Al·là. Però, si algú es veu compel·lit per la necessitat -no per desig ni per afany de contravindre... Al·là és indulgent, misericordiós
  116. No digueu, entre el que les vostres llengües profereixen, mentides com «Això és lícit i això és il·lícit», inventant així la mentida contra Al·là. Qui inventin la mentida contra Al·là no prosperaran
  117. Mesqui gaudeixi! Tindran un càstig dolorós
  118. Als jueus els prohibim el que ja et contem. No hem estat Nosaltres qui han estat injusts amb ells, sinó que ells ho han estat amb si mateixos
  119. No obstant això, amb els que, havent comès el mal per ignorància, després es penedeixin i esmenin, el teu Senyor serà, certament, després d'això, indulgent, misericordiós
  120. Abraham va anar una comunitat, devot d'Al·là, Hanif i no associador
  121. agraït a Les seves gràcies. Ell li va triar i li va dirigir a una via recta
  122. En la vida d'aquí li vam donar una bona situació i en l'altra és dels justs
  123. Després, t'hem revelat: «Segueix la religió d'Abraham, que va ser hanif i no associador»
  124. El dissabte es va imposar solament als que sobre ell discrepaven. El teu Senyor, certament, decidirà entre ells el dia de la Resurrecció sobre allò que discrepaven
  125. Llama al camí del teu Senyor amb saviesa i bona exhortació. Discuteix amb ells de la manera més convenient. El teu Senyor coneix millor que ningú a qui s'extravia del seu camí i coneix millor que ningú a qui està bé dirigit
  126. Si castigueu, castigueu de la mateixa manera que se us ha castigat. Però, si teniu paciència, és millor per a vosaltres
  127. Tingues paciència! No podràs tenir paciència sinó amb l'ajuda d'Al·là. I no estiguis trist per ells, ni t'angoixis per les seves intrigues
  128. Al·là està amb qui Li temen i qui fan el bé